• Imprimeix

Aportacions al debat

Aportació de Verònica Cuenca Prados

El català ha de continuar sent la llengua vehicular en tota l?escolaritat obligatòria (infantil, primària i ESO).

 

Resposta de l'Administració

Moltes gràcies, Verònica. El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya continua recollint la llengua catalana com a la llengua vehicular del sistema educatiu. Com podràs comprovar fàcilment, el document afirma que “el centre ha d'assegurar que el català i l'occità, a l'Aran, siguin les llengües vehiculars, d'aprenentatge i de relació amb la comunitat educativa normalment emprades”.

Aportació de Jordi Martí i Monllau

APORTACIÓ COMPLETA:
https://stoacatalana.wordpress.com/2018/11/19/el-marc-dun-model-linguistic-per-a-una-escola-encara-catalana/

 

Resposta de l'Administració

Benvolgut Jordi, gràcies per la teva aportació. Estudiarem la teva proposta amb deteniment.

 


Aportació de Carme Rodriguez Manau

Primer de tot creure en el model i implementar a llarg termini, un model on la llengua vehicular ha de ser el català, però també altres llengües estrangeres. El més important crec que rau en la metodologia emprada alhora d'ensenyar a escriure, llegir i comprendre, lògicament l'expressió verbal. Però està clar que el nivell actual és una mica baix i caldria treballar per millorar aquestes competències de forma transversal. Dotar de més recursos als centres i a les famílies, i sobretot per al nou alumnat i matrícula viva.

 

Resposta de l'Administració

Moltes gràcies per la teva aportació, Carme.

L'objectiu és proporcionar a l'alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garanteixi, en acabar l'educació obligatòria, un bon domini de les llengües oficials (català, castellà i occità, a l'Aran, i de la llengua de signes catalana, si s'escau) i un grau de competència suficient en una o dues llengües addicionals, i la capacitat de conviure en una societat multilingüe i pluricultural. I tot amb el reforç del paper de la llengua catalana com a llengua de referència del sistema educatiu i la potenciació de l'ús per part de l'alumnat.

Aportació de Marita Rodríguez Hidalgo

Dicen ustedes: "La llengua catalana (l'occità a la l'Aran) és la llengua de referència i de comunicació amb l'entorn." La oficialidad de las lenguas, que es el máximo rango que se les puede conceder, obliga a las Administraciones a usarlas por igual. El ciudadano, que es el que paga, elige la de su preferencia en cada momento sin tener que dar explicaciones a nadie. Ya que este principio tan básico no les dice nada a ustedes, ¿qué tal si la lengua de referencia fuera la mayoritaria? Les recuerdo que esa condición la tiene el castellano o español, lengua materna del 55,1% frente al 31% de lengua materna catalán. Quizás, como ustedes son tan democráticos y tan partidarios del dret a decidir, prefieran utilizar como referente la lengua "de identificación": 47,5 % de español o castellano frente al 36,4 % de catalán. (Datos del IEC de 2013, pendiente de los resultados de 2018). Ya ven de la falsedad de su construcción. Señores, pongan los pies en el suelo; acepten la realidad, dejen de lado la ficción y pónganse a hacer de Cataluña un lugar más respetuoso con todos y más agradable, empezando por respetar a las personas que tienen como lengua la mayoritaria en Cataluña y en el resto de España. El modelo lingüístico ha de garantizar la educación en lengua materna a todos; no sólo a los catalanohablantes.

 

Resposta de l'Administració

Gracias, Marita. La lengua normalmente utilizada como lengua vehicular y de aprendizaje en el sistema educativo es el catalán, tal como determinan el Estatuto de autonomía, la Ley de educación y la Ley de política lingüística.

Aportació de Beatriz Pinilla

Trilingue

 

Resposta de l'Administració

Gràcies, Beatriz. L'objectiu és proporcionar a l'alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garanteixi, en acabar l'educació obligatòria, un bon domini de les llengües oficials (català, castellà i occità a l'Aran, i de la llengua de signes catalana, si s'escau) i un grau de competència suficient en una o dues llengües addicionals, i la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural. Estem convençuts que el model que proposem és la millor eina per assolir-ho.

 


Aportació de Jordi Satorra Marín

Si tots els companys de secundària fóssim curosos en l?ús de la llengua catalana segur que el pes compensatori de les hores d?anglès seria beneficiós per la competència lingüística, en general. El problema del país no és el text sinó quantes hores de docència en matèries es fan realment en català a secundària (hi ha estudis que indiquen que només el 50%) i quina és la llengua d?interacció dels professorat amb l?alumnat. En entorns on el català és la llengua minoritzada i minoritària, no fem cap favor a aquest alumnes si no els ensenyem tots (i en tot moment) la llengua pròpia del país ja que tenen unes deficiències enormes i més d?un prejudici. Però podem demanar sempre heroïcitats als centres educatius? Un 88% dels catalanoparlants es passen al castellà si l?interlocutor hi parla. Potser que tantes vestidures esgarrades no són més que una frustració pel poc valor que li donem a la nostra llengua fora dels centres educatius. El que sí que és alarmant és que el 85% de les hores de dibuixos animats a la televisió que veuen els nostres infants és en castellà ja que no tenim ni un trist canal exclusiu per a nens (del cinema, videojocs, etc. no en parlem!). Potser caldria que els salvadors del català fóssim tots en tots els moments i contextos i no només que assenyalem amb el dit als que regulen una part, molt important, de la base del coneixement lingüístic dels nostres alumnes ? petits ciutadans. Avancem. Seguim!

 

Resposta de l'Administració

Gràcies per les teves aportacions, Jordi.

Tots els centres han d'assegurar que el català i l'occità, a l'Aran, siguin les llengües vehiculars, d'aprenentatge i de relació amb la comunitat educativa normalment emprades.

Per garantir l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana i de l'aranès, a l'Aran, i per afavorir el desenvolupament del plurilingüisme dels alumnes, cal preveure les estratègies i els mecanismes necessaris que estableixin, motivadament, en quines llengües es produeixen les exposicions dels professors, el material didàctic físic i virtual, els llibres de text i les activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i en quines llengües i en quins contextos d'ús es produeixen les interaccions entre docents i alumnes i les activitats administratives i les comunicacions orals o escrites amb la resta de la comunitat educativa. Tot això ha de quedar reflectit en el projecte lingüístic del centre.

En aquest sentit, establir els usos lingüístics dels docents és essencial, ja que a més d'actuar com a models de llengua determinen la llengua de les interaccions i el model de comunicació del centre. Així, el projecte lingüístic ha d'incloure les accions escolars de dinamització lingüística i comunicativa per incrementar el domini i l'ús de la llengua catalana dels alumnes que no la tenen com a llengua habitual.

L'objectiu és que quan acabin l'ensenyament obligatori, els i les estudiants estiguin en condicions d'expressar-se, tant oralment com per escrit, en català i castellà, i també en aranès, a l'Aran. 

 


Aportació de Joan Rubiralta Suriol

Crec que caldria seguir el model de la immersió lingüística actual adaptant-ne el continguts i deixant ben clar que el català continua essent la llengua vehicular. Amb tot crec que ara la feina de la immersió s'hauria de fer a secundària on ara com ara només és teòrica ja que hi ha un bon nombre de professorat que afirma i signa que dóna les classes en català i ho fa en espanyol. Caldria un actuació de la inspecció per comprovar la seva justa aplicació en cas que aquesta nova normativa s'implanti degudament. Aquesta mateixa normalitat lingüística s'hauria de aplicar a la universitat per aconseguir que com a mínim la majoria de les assignatures de les diverses especialitats, s'imparteixin en català. D'altra banda, i encara que no parlem de la llengua, crec que a tots les centres educatius de Catalunya, inclosa la universitat, s'hauria d'aplicar la coeducació de forma obligatòria tenint un personal de suport amb la formació i la titulació adequada. Segur que això serviria per millorar la convivència i el respecte mutu entre l'alumnat i segurament que prevenir els nombrosos casos de violència de gènere i especialment el de l'assassinat de dones.

 

Resposta de l'Administració

Benvolgut, Joan. Tots els centres han d'assegurar que el català i l'occità, a l'Aran, siguin les llengües vehiculars, d'aprenentatge i de relació amb la comunitat educativa normalment emprades.

Per garantir l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana i de l'aranès, a l'Aran, i per afavorir el desenvolupament del plurilingüisme dels alumnes cal preveure les estratègies i els mecanismes necessaris que estableixin, motivadament, en quines llengües es produeixen les exposicions dels professors, el material didàctic físic i virtual, els llibres de text i les activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i en quines llengües i en quins contextos d'ús es produeixen les interaccions entre docents i alumnes, i les activitats administratives i les comunicacions orals o escrites amb la resta de la comunitat educativa.

Tot això ha de quedar reflectit en el projecte lingüístic del centre. En aquest sentit, establir els usos lingüístics dels docents és essencial, ja que a més d'actuar com a models de llengua determinen la llengua de les interaccions i el model de comunicació del centre. Així, el projecte lingüístic ha d'incloure les accions escolars de dinamització lingüística i comunicativa per incrementar el domini i l'ús de la llengua catalana dels alumnes que no la tenen com a llengua habitual.

L'objectiu és que quan acabin l'ensenyament obligatori, els i les estudiants estiguin en condicions d'expressar-se, tant oralment com per escrit, en català i castellà, i també en aranès, a l'Aran.

Moltíssimes gràcies per la teva aportació. 

Aportació de Sònia Torres Planells

En català com a llengua vehicular.

 

Resposta de l'Administració

Moltes gràcies, Sònia. El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya continua recollint la llengua catalana com la llengua vehicular del sistema educatiu. Com podràs comprovar fàcilment, el document afirma que "el centre ha d'assegurar que el català i l'occità, a l'Aran, siguin les llengües vehiculars, d'aprenentatge i de relació amb la comunitat educativa normalment emprades".

Aportació de Anna Maria Orta Alcaraz

Benvolguts/es; Alguna cosa va malament quan una servidora es troba amb un primer de batxillerat que no sap distingir un article d? opinió d? un de científic i aquest alumnat s? ha passat tota l? ESO treballant les tipologies textuals. Alumnes que no saben el que és un editorial ni analitzar el que hi ha darrere una notícia a una assignatura com filosofia o castellà de segon de batxillerat. És evident que el problema és metodològic. Que hi ha un problema és obvi. El problema és l? isolament de les assignatures sense pensar que totes les matèries es vehiculen a través del llenguatge i que aquest ha d? estar connectat amb la realitat que ens envolta. No he acabat de llegir el document que em van regalar el dia de la presentació. Em falta un tros llarg però veig que intenta donar resposta al que plantejo i és un bon punt de partida encara que s? hagi de polir molt perquè sí que canvia el model d? immersió lingüística i en un context global, el català passaria a ser llengua de les minories. Una metodologia AICLE podria esborrar el català substituït per l? anglès, el castellà, el francès i en alguns contextos, l? alemany. Dic podria, en condicional i això seria molt gravós perquè ha costat anys que el català hagi pogut esdevenir llengua de cultura, és a dir, que la filosofia que és la meva primera especialitat pugui ser llegida, escrita i pensada en català, que ja és difícil.

 

Resposta de l'Administració

Gràcies, Maria. Com dius, de pocs anys ençà s'està implementant l'aprenentatge per competències, que pot ajudar a treballar les matèries de manera més transversal. Pel que fa a l'aprenentatge de llengües estrangeres, la metodologia AICLE permet assolir nivells de coneixement lingüístic significativament superiors als d'altres alumnes que aprenen la llengua únicament mitjançant mètodes convencionals.

L'objectiu final és proporcionar a l'alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garanteixi, en acabar l'educació obligatòria, un bon domini de les llengües oficials (català, castellà i occità a l'Aran, i de la llengua de signes catalana, si s'escau) i un grau de competència suficient en una o dues llengües addicionals, i la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural.

Data d'actualització:  29.11.2018